Bé, primera ruta en solitari feta. Al final he triat fer una ruta més plana d’uns 11-12 km, des de Malgrat fins a una masia de Santa Susanna que en el passat va ser la masoveria dels meus avis materns, mai va ser propietat de ma familia, i ara està abandonada per un tema d’especulació dels propietaris, que són uns tirans.
Feia dos anys i mig que no visitava la masia, per una tragèdia familiar i tirania dels propietaris la vam haver d’abandonar, per mi ha sigut fer les paus amb la realitat. Després he anat fins a mig Mas Aragall on hi ha la font de Can Gelat, que era on els meus avis paterns sempre anaven a buscar aigua, amb unes garrafes grosses de vidre. Ah sigut una ruta amb valor emocional i íntim per mi. També m’hi he trobat algunes coses divertides i firkades que ja no recordava d’anar a passejar sol: tothom que trobava passejant també em saludava, fins hi tot un nen petit d’una casa m’ha saludat xD curiosament unes adolescents que m’han passat pel costat amb uns petinets elèctrics m’han dit guapo cridant, cosa que m’ha deixat perplex perquè es evident que tenien un problema molt greu de miopa.
Al final he acabat recollint raim dels ceps que va sembrar el meu difunt avi a la masia, que encara són per allà enmig de matolls, amagats. També he recollit aigua de la font de Can Gelat. Així que puc presumir de tenir el millor aliment i beguda del puto món ara mateix, i també de recuperar part de mi mateix que havia perdut pel cami, aquests últims anys tant durs.
Marc Rovira Gambín 